Gabinets de crisi

Obra de teatre en dos actes d'inconsciència

Washington
Dilluns, 4:30 a.m.
Ala Oest de la Casa Blanca

Al despatx Oval es troben reunits el President estatunidenc, el Secretari del Tresor, el President de la Reserva Federal, la Portaveu del Govern, el Consellers econòmics del President, i un becari de color(negre) que sempre fa bonic.

Porten més de 10 hores tancats provant de trobar una solució a la crisi econòmica que pateix el seu país. Tots fan cara d'esgotament. Alguns es freguen els ulls, altres badallen obertament, mentre que el president ja fa una bona estona que dorm.

De sobte la portaveu del govern s'aixeca amb decisió i amb un to de veu que fa que tots surtin del seu sopor diu: Dintre de 5 hores he de sortir davant de tota la premsa per explicar las conclusions d'aquesta reunió! Es que a ningú se li acut una bona idea?(Silenci)

Després d'uns instants que es fan eterns el becari de color(negre)tímidament prova d'intervenir: Si se'm permet jo....? Bona idea Dan! diu el president incorporant-se a la seva butaca, Ens vindria de conya fer un most! Porta cafés i pastís de poma per tothom si us plau! Us he dit alguna vegada que aquest noi és molt espavilat? Sembla que em llegueixi el pensament...

Si us plau, George! Provo de trobar una sortida a aquesta crisi i això és tot el que se t'acut? Demanar pastís de poma? La portaveu es deixa caure abatuda a la cadira i oculta la seva cara amb las mans i els cabells.

Ho tinc, diu el president! Quin és el problema de la nostre economia? Que ha baixat el consum! I per que ha baixat el consum? Per que la gent no te diners! I com podem fer per que tothom tingui diners? Doncs repartint diners a la gent per que gasti i es reactivi l'economia!

Però senyor, interromp el President de la Reserva Federal, D'on treure'm tots aquests diners? Las reserves pràcticament estan esgotades amb la injecció de diners que vam fer als bancs.

Cap problema, diu el president, Si el que necessitem són bitllets, imprimirem més bitllets! Tants com calguin! En sentir això la Portaveu del Govern decideix presentar immediatament la seva dimissió irrevocable.

(Silenci i fos en negre)


Barcelona
Dilluns, 9:30 a.m.
Palau de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat acaba de prendre un tallat i torna al seu despatx. Demana a la seva secretaria si algú l'ha trucat i es treu l'americana per estar més còmode. No fa ni cinc minuts que està revisant informes quan sona el telèfon. El Conseller d'Economia? Que passi! Que passi!

President, crec que he trobat la solució a la crisis!!! Que fa que l'economia no rutlli? El Molt Honorable s'ho pensa un parell de segons i respon: L'oposició? No, president! El que fa que tot marxi és el consum! Si s'atura el consum, s'atura l'economia! I quina és la teva proposta? Doncs la sol.lució és que la gent compri més pisos i més cotxes!

Antoni, ets un geni! exclama el Molt Honorable mentre despenja el telèfon per trucar a la seva secretaria: Cristina, convoca immediatament a la premsa, vull fer una declaració institucional!

(Fos en negre)
_